El Compte General del 2010 posa de manifest que el tripartit va seguir gastant més del compte en plena crisi econòmica

El descontrol en la despesa en l’etapa del tripartit. Ahir va tenir lloc al Parlament de Catalunya el debat al voltant del Compte General de l’any 2010 elaborat per la Sindicatura de Comptes. Aquest informe posa de manifest que malgrat que els efectes de la crisi econòmica i la caiguda dels ingressos de la Generalitat de Catalunya ja era molt clara des de l’any 2007, l’any 2010 el tripartit va seguir gastant per damunt de les seves possibilitats com si la crisi no existís.

Dèficit desbocat. Malgrat que l’objectiu de dèficit que el govern tripartit tenia fixat en el Pla Econòmic i Financer (PEF) de l’any 2010 era del 2,4% equivalent a 4.700 milions d’euros, el dèficit real que hi va haver al final de l’any 2010 va ser del 4,2% que equival a 8.353 milions d’euros. Aquest forat de 8.353 milions d’euros que va deixar el tripartit és el doble dels ajustos pressupostaris que el nou govern s’ha vist obligat a fer durant els anys 2011 i 2012.

Es duplica l’endeutament. En lloc d’ajustar la despesa a la caiguda evident dels ingressos que va comportar la crisi econòmica, el govern del President Montilla va recórrer a l’endeutament per mantenir el nivell de despesa just a les portes de les eleccions. Aquesta actitud irresponsable va donar com a resultat un increment desmesurat de l’endeutament que va passar del 7,6% l’any 2003 al 7,7% l’any 2007 fins a disparar-se l’any 2010 al 17,3%. En només tres anys l’endeutament és va més que duplicar. 1 de cada 3 euros no tenia cobertura amb impostos. Una de les dades que destaca el Compte General és que l’any 2010 1 de cada 3 euros que va gastar el govern tripartit no estava cobert per impostos i, per tant, s’havia de finançar mitjançant el deute, els crèdits i els pagaments endarrerits. 

Pagaments pendents fins el segle XXII. Durant els set anys que el tripartit va governar Catalunya es va generar un volum de compromisos de pagaments futurs per valor de 54.000 milions d’euros, 15.000 dels quals es van generar l’any 2010. Amb la mirada posada en les eleccions, el tripartit va voler arreglar a cop de talonari el que no havia pogut guanyar amb la credibilitat. Aquesta enorme llosa hipotecarà els pressupostos de la Generalitat de Catalunya fins l’any 2108 quan s’acabin de pagar els darrers compromisos contrets pel govern tripartit.

Polítiques socials. Els que ara surten al carrer a manifestar-se contra les retallades són els mateixos que l’any 2010 van deixar sense pagar 1.296 milions d’euros en despesa sanitària, que van deixar 130 milions d’euros en ajudes a les famílies que no estaven pressupostats i 55.000 expedient de la llei de dependència sense resoldre.

Treballadors públics. En el període 2003 – 2010 la plantilla de treballadors públics va incrementar-se en 70.000 persones. La ràtio va passar de 19,5 treballadors públics per cada 1.000 habitants l’any 2003 a 27,3 treballadors públics per cada 1.000 habitants l’any 2010. En plena crisi econòmica el tripartit seguia inflant plantilles públiques de forma desmesurada. 

L’actitud d’alguns partits és inacceptable. Lluny de presentar una actitud humil i reconèixer els errors que es van cometre en aquella època, alguns dels integrants del tripartit i responsables del desgavell econòmic que mostra el Compte General del 2010 es posen avui al cap davant de les manifestacions com si el que està passant a Catalunya no tingués res a veure amb ells. Aquests partits estan fent la pitjor de les polítiques, van tirar la pedra i ara s’amaguen darrera la pancarta.

Dades objectives. Les xifres que mostra el Compte General del 2010 no són fruit d’una opinió política ni d’una auditoria encarregada pel Govern de la Generalitat. Aquestes són dades comptables auditades per un òrgan independent com és la Sindicatura de Comptes i que constaten el forat que el tripartit va deixar a les finances públiques com a conseqüència d’una actuació irresponsable.

L’opacitat del govern de Olesa de Bonesvalls

La transparència passa per informar als ciutadans i ciutadanes de les accions i mesures que duen a terme a l'Ajuntament del municipi. Això inclou, tant les que es realitzen de forma correcta com les que no. D'aquesta manera es genera confiança i es corregeixen els errors. No obstant, el govern olesà va cobrar la taxa de primera ocupació als veïns i veïnes d’Olesa malgrat la modificació de la llei d’Urbanisme del passat mes de març de 2012, que passava al règim de comunicació prèvia en comptes de l’obligatorietat de sol·licitar la llicència. Tot i la negació del regidor d’Urbanisme a la pregunta i prec del grup de CiU en un Ple municipal que demanava la devolució i alertava de l’incompliment de la llei, han mantingut el silenci, la negació i el osbcurantisme. Aquesta taxa que és un enriquiment indegut a dia d’avui, forma part incorrectament del romanent de tresoreria i hauria de ser retornada d’ofici a tots els contribuents que la van pagar i, a més i més, amb els interessos legals del Banc d’Espanya.

També s’han inventat una via escapatòria per augmentar la plantilla en cinc llocs de treball i incrementar el capítol de personal en base a una declaració de serveis essencials que no ho són i, entre els quals, figura un dinamitzador cultural, al·legant que a Olesa hi ha set nuclis municipals. Si consulteu el Google Maps veureu que no hi ha rastre d'aquests nuclis. Bàsicament, perquè no existeixen. Val a dir, que un d’aquests llocs de treball es va crear pel fill del regidor d’Obres i Serveis i, la resta, per gent propera als membres del quadripartit del govern. Seria bo, que el dinamitzador en comptes de cultural, fos econòmic, per dinamitzar l'activitat econòmica del municipi, crear emprenedoria o ocupació, ja que a la vila l'atur gira entorn al 14%.

Quan grinyola l’ètica, l’estètica i sobretot la legalitat, s’ha de posar el barem ben alt i exigir, com a vilatans i vilatanes, i en el nostre cas, com a grup municipal, denunciar aquestes males pràctiques.

Valentina Martínez Gonzàlez

Regidora per CiU a l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls.