diumenge, 13 de maig del 2012

Pròrrogues de Llicències d'Obres

D'acord amb la modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Llei 3/2012 del 22 de febrer):

S’estableix la possibilitat d’obtenir pròrroga fins al 31 de desembre de 2014 per a les llicències d’obres quina construcció s’hagi iniciat i que hagin caducat a partir de l’1 de gener del 2008”.

Per a aquells ciutadans-promotors que a conseqüència de la crisi econòmica no hagin acabat les obres emparades per la llicència obtinguda, podran sol·licitar una pròrroga a l’ajuntament d'acord amb aquesta modificació, subjectes als requisits que preveu la Llei que es cita i que poden consultar.

Una mesura que s’ajusta a les necessitats i intenta pal·liar les greus dificultats que té el sector i les persones que han vist fustrades les seves iniciatives de construir la seva vivenda. Ara per mediació de les pròrrogues poden allargar en el temps, gairabé tres anys, l’acabament de les mateixes.

Valentina Martínez

dimarts, 1 de maig del 2012

El nostre municipi també necessita el Pacte fiscal

L'Estat ens demana reduir 2.200M€ de dèficit i ens en deu 16.500M€.

El govern Tripartit va deixar la Generalitat el 2010 amb un deute gairebé 3 vegades superior al que hi havia al 2003 (del 7,4 al 19% respecte el PIB) i un dèficit del 4,2% del PIB (malgrat que primer van dir que era del 2,4% i després del 3,1%). Això són 8.352 milions d'euros que durant el 2011 es van gastar sense tenir-los pressupostats. CiU l'ha pogut situar a finals de 2011 en el 3,7% del PIB, però l'Estat exigeix que sigui del 2,6%. Doncs bé: només amb el que ens deuen de la Disposició addicional 3a de l'Estatut -759 milions d'€- i el Fons de competitivitat -1.450 milions d'€- (que sumen 2.200 M€, l'1,1% del PIB), arribaríem al 2,6% de dèficit que reclamen. Imaginem-nos si hi sumem els altres deutes que l'Estat té amb Catalunya: els 5.748 M€ en infraestructures, que la mateixa ministra Pastor va admetre aquest febrer; els 2.000 M€ que ens costa la deslleialtat institucional (151,2 M€ en matèria de Sanitat; 57 M€ de l'escolarització gratuïta dels infants de 3 a 6 anys; 235 M€ de la Llei de la Dependència, les beques universitàries, etc). 

Pel que fa al dèficit fiscal respecte l'Estat, de l'aportació que cada ciutadà fa de mitjana cada any a través dels impostos, 2.200 euros no tornen a Catalunya! En total, són 16.500 milions que van i no tornen cada any, el 8,4% del PIB. Aquest és un cas sense precedents a Europa. Per exemple, els estats federats alemanys -länders-, contribueixen a l'estat segons la seva riquesa però sense perdre mai la posició que tenien abans de contribuir-hi (Catalunya en perd entre 4 i 8 segons el moment) i el que més contribueix -Baviera- no ha arribat mai al 4% del PIB. Si a Catalunya es complís aquest ‘pitjor dels casos' i la contribució fos del 4%, tindríem 8.643 milions d'euros més cada any (gairebé 1/3 de tot el pressupost de la Generalitat) que es podrien invertir en serveis socials com pensions, polítiques actives d'ocupació, ajudes a PIMES, suport a les persones aturades, escoles, etc. 

Un pacte fiscal que inclogui tenir la clau de la caixa és vital pel nostre país, això és: pagar els impostos a Catalunya i decidir què transferim a l'Estat en concepte dels serveis que presta i en concepte de solidaritat amb la resta de territoris. El Parlament té una comissió formada per tots els grups polítics que n'estudia la viabilitat i el procés i ben aviat presentarà les conclusions a Plenari. És imprescindible que tots i totes hi donem suport i exercim la pressió necessària a tots els partits per què el Pacte fiscal sigui una realitat. Perquè és de justícia i perquè és vital perquè Catalunya surti de la crisi i seguim construint un país capdavanter a Europa.