L'Estat ens demana reduir 2.200M€ de dèficit i ens en deu 16.500M€.
El
govern Tripartit va deixar la Generalitat el 2010 amb un deute gairebé 3
vegades superior al que hi havia al 2003 (del 7,4 al 19% respecte el
PIB) i un dèficit del 4,2% del PIB (malgrat que primer van dir que era
del 2,4% i després del 3,1%). Això són 8.352 milions d'euros que durant
el 2011 es van gastar sense tenir-los pressupostats. CiU l'ha pogut
situar a finals de 2011 en el 3,7% del PIB, però l'Estat exigeix que
sigui del 2,6%. Doncs bé: només amb el que ens deuen de la Disposició
addicional 3a de l'Estatut -759 milions d'€- i el Fons de competitivitat
-1.450 milions d'€- (que sumen 2.200 M€, l'1,1% del PIB), arribaríem al
2,6% de dèficit que reclamen. Imaginem-nos si hi sumem els altres
deutes que l'Estat té amb Catalunya: els 5.748 M€ en infraestructures,
que la mateixa ministra Pastor va admetre aquest febrer; els 2.000 M€
que ens costa la deslleialtat institucional (151,2 M€ en matèria de
Sanitat; 57 M€ de l'escolarització gratuïta dels infants de 3 a 6 anys;
235 M€ de la Llei de la Dependència, les beques universitàries, etc).
Pel
que fa al dèficit fiscal respecte l'Estat, de l'aportació que cada
ciutadà fa de mitjana cada any a través dels impostos, 2.200 euros no
tornen a Catalunya! En total, són 16.500 milions que van i no tornen
cada any, el 8,4% del PIB. Aquest és un cas sense precedents a Europa.
Per exemple, els estats federats alemanys -länders-, contribueixen a
l'estat segons la seva riquesa però sense perdre mai la posició que
tenien abans de contribuir-hi (Catalunya en perd entre 4 i 8 segons el
moment) i el que més contribueix -Baviera- no ha arribat mai al 4% del
PIB. Si a Catalunya es complís aquest ‘pitjor dels casos' i la
contribució fos del 4%, tindríem 8.643 milions d'euros més cada any
(gairebé 1/3 de tot el pressupost de la Generalitat) que es podrien
invertir en serveis socials com pensions, polítiques actives d'ocupació,
ajudes a PIMES, suport a les persones aturades, escoles, etc.
Un
pacte fiscal que inclogui tenir la clau de la caixa és vital pel nostre
país, això és: pagar els impostos a Catalunya i decidir què transferim a
l'Estat en concepte dels serveis que presta i en concepte de
solidaritat amb la resta de territoris. El Parlament té una comissió
formada per tots els grups polítics que n'estudia la viabilitat i el
procés i ben aviat presentarà les conclusions a Plenari. És
imprescindible que tots i totes hi donem suport i exercim la pressió
necessària a tots els partits per què el Pacte fiscal sigui una
realitat. Perquè és de justícia i perquè és vital perquè Catalunya surti
de la crisi i seguim construint un país capdavanter a Europa.
